Després de la pau. Sèrie de documentals per la pau, la memòria i la reconciliació

Els dimecres de febrer en RAI a les 21 hrs. C/Carders 12. pral M: Jaume I
Des de l’Associació la Bretxa, en col·laboració amb RAI, hem organitzat en cicle Després de la Pau, una sèrie de documentals realisats per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre i el Col·lectiu de Periodistes Contrast amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
Després de la Pau és una sèrie documental que pretén investigar la situació en què es troben, un cop firmats els acords de pau, les poblacions de països que han patit guerres i episodis de violència massiva.
http://despresdelapau.wordpress.com/
 dimecres 6 de febrer als 21:00 hrs.: Guatemala. Rescatant la memòria. 28’
Comptarem amb la presència de Gemma Garcia, realitzadora. Presentació a càrrec de Marcel Masferrer Pascual (Associació la Bretxa)
Guatemala va comptar amb dues comissions de la veritat, una impulsada per l’ONU i l’altra per l’Església. Els informes coincideixen a responsabilitzar l’Estat de la majoria de crims comesos durant la guerra. A més, destaquen que es van cometre actes de genocidi contra la població indígena maia. Més de 600 massacres com la de la comunitat de Plan de Sánchez, que cada any commemora la matança. Guatemala lliura encara avui, després de setze anys, una batalla permanent contra l’oblit i per la justícia. A contracorrent i sense suport de l’Estat, institucions com l’Arxiu Històric de la Policia Nacional o la Fundació d’Antropologia Forense treballen per reparar les víctimes i evitar que allò viscut s’oblidi.
dimecres 13 als 21:00 hrs. Rwanda. La reconciliació obligada. 28’
Comptarem amb la presència de l’Oriol Andrès, realitzador. Presentació a càrrec de Germán Reyes (Associació la Bretxa)
A Rwanda, la població conviu pacíficament. Però és el mateix conviure pacíficament que viure en pau? Divuit anys després del genocidi, hutus i tutsis són tots part d’un país oficialment i aparentment en pau. La reconciliació ha estat l’únic camí possible per sobreviure a Rwanda i una prioritat en les polítiques del govern que va sorgir del postgenocidi i que encara segueix al poder. La justícia de les ‘gacaca’, la memòria, el periodisme…tot s’hi ha posat al servei. Però també ha estat imposada i unidireccional, amb les esquerdes que això comporta. El sofriment i les ferides de tantes atrocitats encara són latents. “El primer dia que supervivents i expresoners ens vam asseure cara a cara, pensàvem que els supervivents es venjarien. Però ells també estaven preocupats. Pensaven que havíem tornat per cometre un altre genocidi”.
dimecres 20 als 21:00 hrs. Líban, pacte de silenci. 27’
Comptarem amb la presència de Carles Castro, realitzador. Presentació a càrrec de Marcel Masferrer Pascual (Associació la Bretxa)
Els qui van fer la guerra van imposar el silenci, perquè els qui van fer la guerra encara tenen poder. La classe política del Líban no ha entonat el mea culpa per un conflicte que va enfrontar les comunitats del país ni ha demanat responsabilitats als actors externs. Construir sobre les runes un país nou per fer oblidar la guerra ha estat l’objectiu. Les paraules justícia, veritat i reconciliació no es troben a l’agenda política, però hi ha veus que encara clamen coratjoses. “No em puc reconciliar amb el criminal si no sé la veritat, llavors decidiré si perdonar o no”, sentencia Wadad Halwani presidenta del Comité de Familiars dels desapareguts.
dimecres 27 als 21:00 hrs. Bosnia, la pau dividida. 27’
Comptarem amb la presència de Iolanda Parra, realitzadora. Presentació a càrrec de Marcel Masferrer Pascual (Associació la Bretxa)
Els acords de pau de Dayton van dividir l’estat de BiH en dues entitats. El pacte va deixar un sistema “molt complicat, ja que va néixer amb l’objectiu de protegir el fràgil equilibri ètnic a qualsevol nivell”, afirma Srecko Latal, analista de l’International Crisis Group. A més, les conseqüències de Dayton són avui palpables a la societat. El sistema educatiu segrega els alumnes segons la seva adscripció ètnica, milers de persones encara viuen en camps de desplaçats mentre altres busquen els familiars desapareguts. El perdó queda lluny però part de la societat civil creu en la reconciliació i treballa per aconseguir-la i per la reparació de les víctimes.

després de la pau

Anuncios